Tot té un inici i tot té un final. Aquest és un principi que infinitat de savis han enunciat al llarg de la vida de l’home, no descobreixo res de nou.
Així doncs, aquest blog que ara començo no espero que sigui transcendentalment important, tant sols que serveixi per difondre els meus pensaments, les meves idees, les meves inquietuds...
Tinc una bona amiga que si ara està llegint aquestes paraules pensarà que més valdria que posés això en el perfil, però no serà així (perdona’m Sandra).
No em demoraré més, tant sols dir-vos que aquest bloc serà eminentment poètic, en català i meu. Amb tot, i com tot en aquest món, em permetré “llicències”, així que, avisats en quedeu.
Desitjo que, si algú em llegeix, l’ompli tant com a mi.
Juliol 2009

dijous, 5 de novembre del 2009

RETORNAR/RETROBAR-SE, SEMPRE ES POT RETORNAR/RETROBAR-SE

Avui m'he adonat que feia dies que no entrava.
Avui m'he adonat que feia dies que no publicava.
Avui m'he adonat que necessitava temps.
Avui m'he adonat que, precisament, de temps mai no n'hi ha, o potser, n'hi ha massa i el que manca és capacitat per aprofitar-lo....

Vull escriure algun poema. Quant de temps fa que no n'escric cap? Massa temps, de ben segur, però és que aquest any està sent tant i tant negre.... Tant i tant desastrós.... Tant i tant fosc.... I jo tinc tantes i tantes excuses!

Tinc por, tinc masses pors, tinc masses ombres fosques dintre meu que em roseguen. Però el teclat avui em deixa vomitar-ne alguna.

Avui de ben segur que no escriure res (potser per por a fracassar?). Demà ja intentaré refer-me de tot plegat i recomençar de nou.