Tot té un inici i tot té un final. Aquest és un principi que infinitat de savis han enunciat al llarg de la vida de l’home, no descobreixo res de nou.
Així doncs, aquest blog que ara començo no espero que sigui transcendentalment important, tant sols que serveixi per difondre els meus pensaments, les meves idees, les meves inquietuds...
Tinc una bona amiga que si ara està llegint aquestes paraules pensarà que més valdria que posés això en el perfil, però no serà així (perdona’m Sandra).
No em demoraré més, tant sols dir-vos que aquest bloc serà eminentment poètic, en català i meu. Amb tot, i com tot en aquest món, em permetré “llicències”, així que, avisats en quedeu.
Desitjo que, si algú em llegeix, l’ompli tant com a mi.
Juliol 2009

dilluns, 24 d’agost de 2009

ALTRES ARTS (2)

Ja he acabat el llibre de la Nati Soler i, francament, n'he sortit una mica desfet (en el millor dels sentits de la paraula). Ell ha acabat més amb mi que no pas a la inversa. Em queda un bon regust de boca.

Un últim tastet d’allí on m'hi he vist reflectit:

De petita, volia ser poeta,
se'm feia estrany que
no els contractessin per passar el dit
per la pols del temps de les tardes, eternes,
en què jo aprenia a cosir peces inútils,
camises de dormir de núvia,
estovalles per a berenar damunt l'herba,
enagos perquè no claregessin les cames...
No vaig entendre mai
perquè els poetes no anaven casa per casa
a amanir les insulses menges,
presentades a taula,
ama l'ànim de saciar flàccids ventres,
amb verbs de plaer,
adjectius irrenunciables,
impossibles paisatges,
falòrnies embolicades d'or.
No em van dir mai
que els poetes remenen la pròpia sang
a la recerca de minúsculs tresors,
mengen de la seva costura
i viuen de la seva paraula.