Ahir va ser el meu aniversari. Quanta vaig fer? Això no importa. El que té realment importància és que vaig poder ratificar-me en els meus temors més íntims.
Què és l’amistat? Amic és aquell que es recorda de tu, et té en ment i de tant en tant es preocupa per tenir noves teves. És aquell que t’envia un missatge pel teu aniversari i pots llegir entre línies que està allí, pel que faci falta. És aquell que no es recorda del teu aniversari, però com que ja té costum de preocupar-se per tu, et truca per qualsevol altre cosa i tu li dius “ei!, no et recordes que avui és el meu aniversari?”. És aquell que et té anotat en la seva agenda, el seu mòbil, el facebook... i aprofita l’avinentesa per dir-te que avui a pensat en tu.
Però també tens els falsos amics, els que diuen que són amics i quan es creuen en tu amb cotxe fan veure que no t’han vist, els que sols es recorden de tu per demanar-te favors, els que no es preocupen del teu estat d’ànim fins al punt de no mostrar interès/preocupació pels fets importants (pèrdues, bones noves, etc.), els que no saps res d’ells durant dies i dies, els que fan veure que tot segueix igual quan tu estàs dolgut amb ells pels seu comportament deslleial, els que t’abandonen perquè no els hi resultes prou divertit o bé perquè no segueixes el seu ritme, els que quan tenen nous amics deixen els vells, etc. I avui em reafirmo: “No en vull d’aquestos mals amics!”.
I no, no tinc la crisis dels 32.