Tot té un inici i tot té un final. Aquest és un principi que infinitat de savis han enunciat al llarg de la vida de l’home, no descobreixo res de nou.
Així doncs, aquest blog que ara començo no espero que sigui transcendentalment important, tant sols que serveixi per difondre els meus pensaments, les meves idees, les meves inquietuds...
Tinc una bona amiga que si ara està llegint aquestes paraules pensarà que més valdria que posés això en el perfil, però no serà així (perdona’m Sandra).
No em demoraré més, tant sols dir-vos que aquest bloc serà eminentment poètic, en català i meu. Amb tot, i com tot en aquest món, em permetré “llicències”, així que, avisats en quedeu.
Desitjo que, si algú em llegeix, l’ompli tant com a mi.
Juliol 2009

divendres, 31 de juliol del 2009

REFLEXIÓ

Ahir va ser el meu aniversari. Quanta vaig fer? Això no importa. El que té realment importància és que vaig poder ratificar-me en els meus temors més íntims.
Què és l’amistat? Amic és aquell que es recorda de tu, et té en ment i de tant en tant es preocupa per tenir noves teves. És aquell que t’envia un missatge pel teu aniversari i pots llegir entre línies que està allí, pel que faci falta. És aquell que no es recorda del teu aniversari, però com que ja té costum de preocupar-se per tu, et truca per qualsevol altre cosa i tu li dius “ei!, no et recordes que avui és el meu aniversari?”. És aquell que et té anotat en la seva agenda, el seu mòbil, el facebook... i aprofita l’avinentesa per dir-te que avui a pensat en tu.
Però també tens els falsos amics, els que diuen que són amics i quan es creuen en tu amb cotxe fan veure que no t’han vist, els que sols es recorden de tu per demanar-te favors, els que no es preocupen del teu estat d’ànim fins al punt de no mostrar interès/preocupació pels fets importants (pèrdues, bones noves, etc.), els que no saps res d’ells durant dies i dies, els que fan veure que tot segueix igual quan tu estàs dolgut amb ells pels seu comportament deslleial, els que t’abandonen perquè no els hi resultes prou divertit o bé perquè no segueixes el seu ritme, els que quan tenen nous amics deixen els vells, etc. I avui em reafirmo: “No en vull d’aquestos mals amics!”.
I no, no tinc la crisis dels 32.