Tot té un inici i tot té un final. Aquest és un principi que infinitat de savis han enunciat al llarg de la vida de l’home, no descobreixo res de nou.
Així doncs, aquest blog que ara començo no espero que sigui transcendentalment important, tant sols que serveixi per difondre els meus pensaments, les meves idees, les meves inquietuds...
Tinc una bona amiga que si ara està llegint aquestes paraules pensarà que més valdria que posés això en el perfil, però no serà així (perdona’m Sandra).
No em demoraré més, tant sols dir-vos que aquest bloc serà eminentment poètic, en català i meu. Amb tot, i com tot en aquest món, em permetré “llicències”, així que, avisats en quedeu.
Desitjo que, si algú em llegeix, l’ompli tant com a mi.
Juliol 2009

dijous, 23 de juliol del 2009

DUAL (II)


Les rialles
pel fosc passadís,
com vida,
avancen fermes,
vers a tu
- sols per tu -
per fi alliberades
de la gola
- la meva gola -
que els hi feia presa.

Gaudeix-les pausadament,
no hi ha temor,
no hi ha fredor,
no hi ha paor,
paladeja-les. Són les últimes.


Responent a la Sandra des del seu blog Papallones en la llum
Publicat per a