Tot té un inici i tot té un final. Aquest és un principi que infinitat de savis han enunciat al llarg de la vida de l’home, no descobreixo res de nou.
Així doncs, aquest blog que ara començo no espero que sigui transcendentalment important, tant sols que serveixi per difondre els meus pensaments, les meves idees, les meves inquietuds...
Tinc una bona amiga que si ara està llegint aquestes paraules pensarà que més valdria que posés això en el perfil, però no serà així (perdona’m Sandra).
No em demoraré més, tant sols dir-vos que aquest bloc serà eminentment poètic, en català i meu. Amb tot, i com tot en aquest món, em permetré “llicències”, així que, avisats en quedeu.
Desitjo que, si algú em llegeix, l’ompli tant com a mi.
Juliol 2009

dimecres, 22 de juliol del 2009

ASSAIG


Sols la calidesa
sota els meus peus
dóna vida
a aquest cor
que cerca la pau
que ofereix el vent,
de marinada
i de sal
de la platja,
que convida
- hivern cru -
a fer-hi un salt.

¿On són els ocells
que cerquen picant
molletes de pa
i grans d’arròs cuit?


Avui em sento una mica desassossegat. Mirant les notícies tan sols podia veure destrucció en forma d'incendis al llarg del nostre territori. Aquest hivern on aniran el ocells a cercar aliment?
Publicat per a